Això és un cant a l’onanisme
Gateta adoptada que per cridar l’atenció dels pares fa veure que va coixa a les tantes de la matinada; taxador de Lloret que es replanteja, no sense raó, un canvi de feina; director d’EOI emprenedor que entra en el món de la restauració, pare de família complicada que busca un espai en qualsevol revetlla que pugui acollir parella, parella amb un nen, o parella amb un nen i una nena; aquest cronista que una vegada més demostra sagacitat i rapidesa mental (una altra frase de la nit) per triar quina frase passarà a la ja llarga tradició d’àpats compartits…
I la frase sintàcticament copulativa (observeu i gaudiu de l’oxímoron forçadet, que diria en Ramon ) és : Això és un cant a l’onanisme.
dissabte, 11 de desembre del 2010
SOPAR DE NADAL 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
dissabte, 24 d’abril del 2010
Evolucionem
dimecres, 10 de març del 2010
diumenge, 10 de gener del 2010
Any nou amb Roma amb Miquel (encara que no ho sembli)
Vosaltres on éreu, a rebre l'any nou? En Miquel i jo a Roma, i ho vàrem celebrar a Campo de' Fiori amb una copeta de vin brulé a la salut d'en Giordano Bruno, que també es va morir força brulé. Com que ens va pujar al cap i ens vam descuidar de retratar-nos, doncs us poso aquesta foto amb un altre amic, que és d'una illa no tan bonica com Menorca però déu n'hi doret.
dimarts, 5 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)