Em venia de gust llegir alguna cosa de literatura catalana que no fos ni carregosa ni amb pretensions, però que tingués suficient qualitat literària per no patir les sempre antiestètiques arcades a la piscina del club Barceloneta.
Amb ulls americans es llegeix amb dues tardes de sol i és agradable i distreta. M’ha sorprès Carme Riera pel to d’aquesta novel·la, i ho ha fet positivament. Si algú té un bon record de Vida Privada he de dir que Riera li fa un gran homenatge en aquesta novel·la que hi està clarament inspirada, tot i que beu també d’altres novel·les que han fet de Barcelona matèria literària.
Un americà amb barretina, Mossèn Cinto, màfies dominicanes, un pastisser de Manresa que no pot sortir de l’armari, un Joan Clos caricaturitzat fins a la ridiculització… En fi, com totes les lectures que faig, aquesta també té la qualificació de recomanable!
estiu 2009, Quim Sitjar
divendres, 7 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
