El fuster

Nois, me n'ha passat una que voldria compartir amb vosaltres, perquè reflexioneu. La meva dona va encarregar un moble, una baluerna enorme, una espècie de cabina on per dins hi ha roba i estanteries i per fora llibres. És un moble fet a mesura, dissenyat per una noia, una eslovaca jove, brillant, bonica i deliciosa. Un artefacte construït complicadament, per mòduls, en un taller de fusteria. El van deixar muntat i només faltaven les portes, unes portes que obriran el llum a dins. Ho van deixar tot a punt, tret de les portes, perquè tenien uns recobriments de metall que s'havien de pintar en un altre taller. "Ja passarem", va dir el fuster. Un home d'uns cinquanta-i-tants, panxut i amb aire de rocker envellit i cansat. Vaig estar parlant amb ell i els seus ajudants, en aquella conversa distesa i casual de quan ve algú a fer feines a casa. L'home s'ha mort abans de posar les portes. Un infart.

Que ve!

Baixo! Disponible el 29, el 30 i el 31 de dijous a dissabte.

Mort al borbó!