( Cocteleria Milano, de BCN, aquest cul no és de cap de nosaltres encara)Una vegada més, i després d’una certa precipitació i –com no- convergència de disponibilitats i agendes –observeu la discreta cursiva- vam trobar-nos al restaurant que alguns denostem i que altres lloen acríticament. Aquí acordem no dir el nom del restaurant per correcció.
comentari Pau: Que és l’Havana, és clar. Ho dic per en Miquel, si mai l’ha de menester.
En Joan i jo vam arribar junts, i ens esperaven el Toni –amb novetats pel que fa a adscripció política- en Pau –amb novetats pel que fa residència habitual i projectes a curt termini- i en Jordi –amb novetats, de les quals tots gaudirem i prendrem nota ben aviat.
comentari Pau: També hi havia l’altre Jordi, el de la calba, que per variar se les va tenir amb en Quimet per la cosa de la sala VIP. Tantes discussions han acabat per afectar-lo, i veient la mala cara que feia, no crec que el veiem gaires sopars més, pobre nano.
En Ramon va arribar tard, després de complir com a pare i com a ciutadà conduint amb respecte a la legislació viària vigent. En Ramon també té novetats, i les novetats són laborals i són bones notícies. Potser de les poques persones que pot dir que ha canviat per a millorar la seva situació laboral. Des d’aquí, humilment, us felicitem, Ramon.
comentari Pau: Ostima, però no va dir que pencava com un burro per quatre rals més? (que naturalment no arriben per pagar el super-pis de disseny que s’ha muntat i al qual, per cert, ja ha anunciat que ens convida si aconseguim posar-nos d’acord per a l’excursió solsonino-manresana).
Absents: no vam tenir el plaer de seure a la nostra taula ni un Prenafeta, ni un Alavedra ni un trist alcalde i/o regidor d’urbanisme de Santa Coloma però els vam recordar i els vam tenir presents tant en les nostres converses com en els nostres brindis. També va ser molt comentat el nomenteroderes de la Manuela de Madre, afectada –com no- per una malaltia psicològica que empitjora quan li ha de caure la cara de vergonya.
comentari Pau: De Madre Manuela, molt bé; i de Padre? Quim, trobo que aquesta vegada vas venir poc preparat. Vols dir que realment s’aprèn alguna cosa al Fastbuc dels nassos?
Factura: al.lucinant… sense comentaris. Que Garzon investigui aquest restaurant, crec que hi trobarà coses en la comptabilitat que no quadren. A mi em va quedar el malrotllo de no haver repassat la suma.
comentari Pau: I a mi el bo que no la repassessis. Que no saps que vaig a comissió?
A Milano falta gent!:… i la festa s’havia d’acabar bé i vam anar al Milano, molt ben conduïts i aconsellats per un servidor, i uns van fumar, tots vam beure i vam tancar el local.
comentari Pau: I vam veure el Marc Recha, que a diferència de la sonsònia i la murga de les seves pel•lícules, sembla una persona normal i també fumava, més que el Ramon (que encara no s’ha fet un home perquè no ha aconseguit enganxar-s’hi), i reia i tot. I parlant d’enganxades, m’estranya que el cronista hagi passat per alt el resultat de la vetllada, que va ser de 5 a 1: cinc homes cultes i intel•ligents contra el Fèixbook i un ex post-sexual a favor.
P/S Ens queda per comentar
que en Joan s’ha tornat ecologista i també va amb tren –com ja fem tants-,
que alguns tenen decidit el vot a les properes autonòmiques i altres encara no, i que fan i fem el ronso tots plegats sobre aquest assumpte
que encara no hi ha calbs entre nosaltres, tot i que hi ha cabells amb tons estranys
que cada vegada cridem menys i riem més
comentari final Pau: (Aquest article ha estat elaborat seguint el mètode Salaimartín. Per a més informació: Quim Sala i Martín)
