En compliment de la promesa que li vai fer al meu festejador Quimet en el transcurs del sopar, i amb agraïment per la bella composició figurativa que per fi ens farà passar a la posteritat, llisto a continuació els indrets del món que van tenir el plaer de veure'm aquestiu estiu: Menorca (Sa Sínia des Cuc inclosa), el Salento (àlies 'el taló d'Itàlia', on va tenir lloc l'entranyable encontre amb en Pep Formiga Atòmica ja relatat al Mammacafè) i Cardaqués, tot esquitxat de contínues anades i vingudes a Ràdio Catalunya (responsable, juntament amb la dolça Monia, que un plàcid període vacacional es convertís en una mena de cursa amunt i avall de la qual encara no m'he refet). Viam si el pròxim dia en penjo una de Cadaqués, que vam estar en una caseta que realment valia la pena.
