POSTAL DE NADAL

hola espero que gaudiu d'aquestes imatges tan boniques, les he fetes avui 14 de desembre a Ribes. Bon Nadal i Bon any 2009 a tots.

VISITA A POBLET

Com podeu veure en la foto, en Joan, en Jordi i jo hem visitat Poblet, l'Espluga de Francolí, Vimbodí i al vespre també Montblanc.

Us poso també la foto de la tomba de Jacme I, al qual vam reverenciar.

ESTEM D'ANIVERSARIS!

Sí, estem d'aniversaris aquest mes de novembre.

Avui dia 19 en Miquel (1967) fa anys i el dia 21 en Pau (1967) fa anys també. Des d'aquí felicitats i us convido a tots a deixar els vostres missatges a sota d'aquest post. Fins aviat.

Vosaltres ho heu volgut

A Cadaqués, escrivint això.

I per la finestra veient això altre.

Què vai fer quet estiu

En compliment de la promesa que li vai fer al meu festejador Quimet en el transcurs del sopar, i amb agraïment per la bella composició figurativa que per fi ens farà passar a la posteritat, llisto a continuació els indrets del món que van tenir el plaer de veure'm aquestiu estiu: Menorca (Sa Sínia des Cuc inclosa), el Salento (àlies 'el taló d'Itàlia', on va tenir lloc l'entranyable encontre amb en Pep Formiga Atòmica ja relatat al Mammacafè) i Cardaqués, tot esquitxat de contínues anades i vingudes a Ràdio Catalunya (responsable, juntament amb la dolça Monia, que un plàcid període vacacional es convertís en una mena de cursa amunt i avall de la qual encara no m'he refet). Viam si el pròxim dia en penjo una de Cadaqués, que vam estar en una caseta que realment valia la pena.

SOPAR DIMARTS 28

Benvolguts,
quedem citats al restaurant mamacafè del carrer doctor Dou de Barcelona. barri del raval. Farem el menú ravalejar. Teniu tota la informació que us pugui ser necessària a

http://www.mamacaferestaurant.com/indexxxx.htm

per situar-nos, baixeu rambles, a mà dreta el segon carrer és Bonsuccés, el preneu. Seguiu recte, passareu la plaça Bonsuccés, i entreu en el carrer Elisabets, el meu. Seguiu recte, i topareu amb el carrer doctor Dou abans d'arribar a la plaça dels Àngels. Doncs allà. Quedem entre les 22.00 i les 22.30, ja que el Ramon i el Pau han manifestat que arribaran tard.

Jordi Jané Lligé; "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" (Tesi doctoral)

Menorca > Miquel > Munic

Gàmbia

La foto no és meva. L'ha feta el Jose. N'ha fet moltes d'altres igual de boniques. Aquesta vista la teníem des de l'hotel. Ha sigut una setmana intensa, diferent, amb contrastos forts. No estava previst fer vacances, però al final ens hem escapat una setmana. Era la primera experiència a l'Àfrica subsahariana. Brutal.

on hem deixat ADN aquest estiu?

Amb aquest títol voldria q cada un de nosaltres pengés una foto d'allà on ha deixat restes d'ADN durant aquest estiu, encara que sigui la localitat més nostrada i més vista de totes. Jo us penjo una foto per començar... Aquesta primera quinzena d'agost faré totes les meves necessitats i d'altres coses menys necessàries, però també plaents, a N Y.

Revetlla de Sant Pau 2008

Aquest és el resum que em ve bé posar del sopar de Sant Pau d'aquest any 2008. Pel que sembla properament soparem i dormirem a Solsona, a cal Bisbe, potser.

convocatòria definitiva.

Hola nois,

finalment ja hem fet la reserva del restaurant. Com que fa calor, repetirem a cal Manel, així podem fer una passejada per la platja de la Barceloneta.

El restaurant el tenim a les 22.00, no es pot reservar més tard d'aquesta hora, i hem quedat a Cal Copons entre les nou i dos quarts de deu.

Fins dissabte doncs.

dues vegades amb la mateixa pedra

Nois, com anem? Tot esperant la crònica del sopar, que segurament serà multimèdia, us faig saber que torno a obrir un bloc, dins de l'esforç de promoció del meu llibre. Aquesta vegada m'ho prendre amb més calma, escriure menys i més pensat. És un material que es reelabora contínuament, per tant el bloc ha de ser la part "viva" i actual, el llibre ha de fixar una part d'aquest contingut. Al bloc hi haurà entrades del llibre barrejades amb entrades noves, i s'hi podrà comprar el llibre. Amb el temps es podria fer una segona edició o segona part, s.d.v., sobre la base de les entrades noves.

Menorca al juny!

Hola companys,

Els dissabtes 14, 21 i 28 de juny hi ha exàmens de català de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears a Menorca i no hi ha prou examinadors. Només és un matí de feina i se'n treu una quantitat de calerons no gens menyspreable, de tal manera que el vol i les dietes us poden sortir de franc. Casa ja sabeu que en teniu... a baix preu. L'única cosa és que solen tardar una mica a apoquinar, però acaben fent-ho, naturalment. Si us interessa telefoneu a na Pilar Pons de part meva (610880223). Si aquest cop no us anés bé, també podeu dir-li que us tingui en compte per a una altra vegada. D'exàmens n'hi sol haver al novembre, al febrer i al juny. Millor no us ho puc posar perquè vingueu a veure'm d'una punyetera vegada...

Una abraçada!
Miquel

David Vilaseca "L'aprenentatge de la soledat"

28 de juny convocatòria definitiva

Benvolguts,

Després de la preconsulta amb el vídeo a l'ascensor, confirmo que quedem tots convocats el dissabte 28 de maig entre les 21.30 i 22.00 a cal Copons per sopar en algun restaurant que ja determinarem. Foto del cel de Barcelona.

SOPAR 27 DE JUNY. Confirmeu assistència.

L'HOME MANUSCRIT, de Manuel Baixauli

Manuel Baixauli, L’home manuscrit

Per Quim Sitjar


Quan somie, per exemple, que sóc a la sala d’espera d’un aeroport- diu calmosament- al meu voltant veig persones que no havia vist mai. Parlen, gesticulen i es comporten amb naturalitat. Tenen una vida, unes preocupacions, una manera de vestir, un idioma, uns propòsits…Quan desperte, potser al principi encara recorde imperfectament algú; al cap de poc, però, es fonen per sempre. I em pregunte, on van a parar? On van a parar els figurants que ens acompanyen mentre somiem, o mentre llegim una novel·la, o mentre veiem un film?
Silenci


Trio aquest fragment per presentar-vos aquí –o ací, car és en valencià- quina és la meva impressió després de la lectura de L’home manuscrit que està destinada a esdevenir un fenomen editorial en llengua catalana, al meu entendre. Té “algu” aquest fragment.

L’home manuscrit m’ha agradat, i molt, sense reserves. Hi ha escriptor de qualitat, hi ha ofici d’escriptor molt meditada i hi ha un domini de la llengua a què no estem acostumats. El llibre no és improvisat, se’ns confessa que s’ha construït amb escriptures, reescriptures, correccions i múltiples esmenes i això es nota quan es llegeix. És un plaer llegir-lo.

La crisi dels quaranta, la crisi de creativitat de totes les edats, la crisi davant la pròpia existència i inexistència, l’ofici de l’escriptor, l’ofici de construir-se o escriure’s o reescriure’s un mateix dia a dia, bufetada rere bufetada. L’Oblit, l’Esperança, les majúscules … i en el fons, la literatura, la gran literatura.

No vull entrar en més detalls, crec que qui a hores d’ara ja ha llegit el llibre estarà d’acord amb el poc que he dit, i espero que us animi a llegir-lo si no ho heu fet encara. Penso que L’home manuscrit és un llibre que ha de recomanar-se sense reserves.

Quim Sitjar i Serra
Barcelona, 7 de maig de 2008

De Manel Zabala, RATES

Manel Zabala, Rates (2005)

Per Quim Sitjar i Serra (maig,2008)

Amb uns quants anys de retard llegeixo aquesta breu novel·la d’un occitanòfil de Barcelona, en Manel Zabala (1968).

Què us en puc dir? La història es llegeix d’una tirada, és fresca, divertida i amb referències intel·lectuals que no enfarfeguen i que fins i tot es poden ignorar si voleu concentrar-vos en la historieta surrealista que se’ns explica.

En els fets de Palau de 1960, davant de les autoritats franquistes, un gens heroic catalanet entona entusiasmat el Cant de la Senyera perquè se la sap de memòria. Un catalanet que si és capaç de trair-se pot arribar a ser un perfecte conseller d’Unió Democràtica de Catalunya i fer la primera pela amb els famós 3% que Maragall ha immortalitzat. Un catalanet, però, amb unes conviccions fins ara borroses que prenen forma i força davant l’adversitat i la tortura i que li construeixen una identitat de màrtir que la seva mediocritat natural mai no hauria pronosticat. Un antiheroi o un heroi que es nega a delatar el nom de Jordi Pujol i Soley – de qui mai no ha sentit el nom- malgrat que algú li fa saber que està detingut, que està implicat en els fets de Palau i que acabarà a la presó primer i a la plaça de Sant Jaume després.

Una rata de claveguera murciana i amb sobrepés que s’autoproclama ratolí – el ratoncito Pérez, que ve a substituir els angelets de les nostres dents de llet- un ratpenat que és una oreneta –una oreneta de nit- i un corb majestuós que anuncia la mort són els altres protagonistes d’aquesta història que com diu en Guillamon té “l’alegria ferotge dels dibuixos animats”.

I molta política nostrada, que no critico ni aplaudeixo, però que com ja ens avisa el propi Zabala ratlla la demagogia més galdosa i que potser empobreix o deslegitima aquesta història, novel·leta, digueu-li com vulgueu, novel·leta però que de fet és ben recomanable.

Quim Sitjar, maig de 2008

Allotjar un txec el juliol, agost i setembre

Hola, hi ha un xicot d'aquí que passarà a Barcelona tres mesos becat per perfeccionar el seu català, com si no el parlés ja prou bé. Diu que vol estar sol a un pis, i està disposat a pagar normalment, però prefereix buscar a través d'amics, coneguts i saludats. És traductor d'un banc i treballarà per internet, però serà a Barcelona. Us puc dir que el conec fa temps, té solidesa acadèmica, em compra vi. Qui pot dir res dolent d'un catalanòfil txec?

Si hi voleu fer alguna cosa al respecte ja m'ho direu. Recordeu que no es tracta d'una habitació, sinó de tot el pis --vol un pis. Per exemple (i ja em perdonareu l'atreviment de pensar coses impensables), considerant que viviu sols en pisos enormes, i que el període indicat inclou l'estiu, i previsiblement passareu dies fora, proposo que el Jordi tingui al Quim al seu pis, que el Quim cobri aquests tres mesos de lloguer a Barcelona (no em negareu que pot ser una suma agradable) i que naturalment ofereixi mostres comptables d'agraïment al Jordi al final del procés.

Qualsevol altra solució imaginativa és discutible, encara hi ha temps. Ja ho veieu, com penso en vosaltres.

Tannöd al "Gran Tour"

Església de la Concepció (Maó)

Part del darrere de l'església de la Concepció, fotografiada des del terrat de ca na Lídia, que dóna a es Freginal. És el símbol més important de la llibertat de culte de la Menorca del XVIII. Inicialment era dedicada al culte ortodox i consagrada a Sant Nicolau. Naturalment hi oficiaven els popes. Va ser contruïda per la colònia grega que vivia a Menorca abans del Tractat d'Amiens de principis del XIX, quan l'illa va passar a formar part d'Espanya, una i catòlica. La seva singularitat rau també en l'arquitectura: no és de planta llatina, sinó grega (+). I ara una altra foto de l'església, trobo que no gaire reeixida i feta per mi durant les últimes festes de Gràcia...

Ribes de Freser

Hola nois, ja veieu, hi ha sequera.. és veritat...
Amb tot i malgrat el perill de relliscades, vaig sortir càmera a la mà a fi de mostrar-vos a vosaltres i a la comunitat ciber sencera que encara neva i que hi ha esperances per al turisme que vindrà a dutxar-se tres cops al dia a les platges catalanes.
La imatge correspon a l'església de Santa Maria de Ribes, on vaig rebre les aigües del baptisme - dic això sense ànims de polemitzar- i el dia és dilluns sant 24 de març de 2008.
La foto, la penjo perquè trobo que informa i sintetitza el que han estat per a mi aquestes merescudes vacances religioses.

Berlín al Gran Tour

Com anàvem?

Escolta, u que més m'agrada és el rellotget d'allà baix, comptant els segons que falten per a la independència. Collonut. (Jordi, per cert: ja veus que vam trobar a faltar el teu vot. El teu i el d'uns tres o quatre-cents mil més. Tu sí que ets un home de paraula, càsum sen!).

Bueno, era per dir, Toni, que ens vas prometre que els arxius del Comanem vell es conservarien, però jo no els trobo. On paren?

Només falta el Joan, i al tanto amb les etiquetes

Només falta el Joan per acceptar la invitació. Quan ho faci podré tancar el bloc: només el podreu veure identificant-vos, o sigui que conserveu el nom d'usuari i la clau. Si algú té res en contra d'aquest principi que ho digui, perquè si a la majoria no us importa també ho podem deixar obert.

Una altra cosa són les etiquetes. Mireu de fer servir les que hi ha, perquè si cada vegada que algú escriu se n'inventa una i creixen fins que n'hi hagi tres o quatre centes, alesores perden la utilitat que puguin tenir d'ajudar a navegar entre els posts.

A CORREUS 8/3/8

Aquesta és la fotografia oficial de l'esmorzar postsopar durant la jornada de reflexió espanyola del 2008 i també durant el dia de la dona 2008. La foto és feta a Correos, edifici de la Via Laietana de Barcelona.

Com anem?

AQUÍ SALUTACIÓ DE PAU I TONI.

Tannöd, el lloc del crim

Jo ho sabia, però no em pensava que fos un secret!!! Enhorabona Jordi!
Feu clic al títol o a la foto per saber-ne més! Miquel


Tannöd, el lloc del crim. Proa
Trad. Jordi Jané

crítica d'art

Vivo con tu madre

El Miquel m'ha donat la idea. Aquí teniu el un dels meus referents intel·lectuals del moment, el pallasso malparit i subnormal. Espero que us agradi.

CAKE - I Will Survive (Live)

I ara, si m'ho permeteu, dedicat a tothom, i especialment al Jordi, un nou HTML ;-) Miquel

Prova

Ja és el que vaig fer, però després no apareixia per enlloc.

El "gran tour" d'en Miquel

Sa Sínia des Cuc - Maó - Menorca

Divendres

Sembla que el dia escollit és divendres mateix, amb convocatòria a Copons a 2 quarts de 10. El lloc en si el deixo al vostre bon criteri.

Aquí a mà dreta veieu qui ha entrat i ha fet els passos necessaris per poder postejar amb el nom. Us demano als altres que entreu, i així podré tancar el bloc a mirades no autoritzades.

Si hi ha algú que necessiti un cop de mà que m'ho faci saber. Ja comencem a tenir una edat per a això de la informàtica i l'internet. Si teniu l'oportunitat de parlar amb adolescents, i suposo que sí a la feina i tal, els que sou professors, el "seu" internet no té res a veure amb el nostre. M'embolico amb tot això i no sé ben bé per què. En fi, animeu-vos a fer el pas, els quatre que quedeu.

sopar de primavera

Baixo el 7 i me'n vaig el 12, podem quedar per sopar? Per mi pot ser qualsevol dia tret de l'11.

Nou "com anem"

Nois, el com-anem l'obro aquí de moment, perquè el bloc.cat falla massa. Els detalls us avorririen i us els estalviaré, però de moment, i fins a nou avís, ens quedem a can blogger, de google. Us faré a tots autors, i només el podreu llegir vosaltres. Per tal de ser autors heu de seguir els passos del correu que rebreu.