dimecres, 4 de febrer del 2009

EMBOLICA QUE FA FORT.

Qualsevol foto és una bona excusa per actualitzar-nos.

4 comentaris:

Ramon ha dit...

Qui diu que Callús no és la mapa? Ja ho heu vist, i a gust de tothom, qui tingui ganes d'arribar-hi de pressa i qui vulgui disfrutar una estona més del camí.

pau ha dit...

Colta, aquest comentari no té res a veure amb la cosa, però ves per on ara entrava per fer un post nou i vet aquí que en Quim, pam, se m'acaba d'avançar. El volia titular 'El destí no perdona' o algo per l'estil, i era una burxadeta per en Jordi, perquè resulta que l'altre dia fent un sermó vai conèixer un jove filòleg vallesà bell i eixerit que em va dir que havia estat a Tubingen i s'hi havia trobat tan i tan bé, i mai diríeu qui el va pigmalionejar? Però vaja, ja el penjaré un antre dia.

Ramon ha dit...

El destí no per dona, tu ho has dit

Jordi ha dit...

Ostres! Sí que notava que em xiulaven les orelles!
Perdoneu l'absència. M'he mirat el blog després de molts dies.
Estic d'obres a Copons i vivint a casa del Jose al carrer Enamorats...

Si no m'erro, el vallesà de qui parles, Pau, viu a Carde deu? No fa pas massa que ens vam veure. Sí que és una monada! En tots els sentits de la paraula. Realment! I home! pigmalionejar-lo, pigmalionejar-lo... No ho diria pas així!

Bé, nois, potser sí que va tocant que ens tornem a trobar, no?