En compliment de la promesa que li vai fer al meu festejador Quimet en el transcurs del sopar, i amb agraïment per la bella composició figurativa que per fi ens farà passar a la posteritat, llisto a continuació els indrets del món que van tenir el plaer de veure'm aquestiu estiu: Menorca (Sa Sínia des Cuc inclosa), el Salento (àlies 'el taló d'Itàlia', on va tenir lloc l'entranyable encontre amb en Pep Formiga Atòmica ja relatat al Mammacafè) i Cardaqués, tot esquitxat de contínues anades i vingudes a Ràdio Catalunya (responsable, juntament amb la dolça Monia, que un plàcid període vacacional es convertís en una mena de cursa amunt i avall de la qual encara no m'he refet). Viam si el pròxim dia en penjo una de Cadaqués, que vam estar en una caseta que realment valia la pena.
2 comentaris:
Perdoneu, eh, sóc jo mateix; no és per fer gruix, és perquè en realitat al títol, per ser exacte exacte, hauria hagut de dir 'Què vai fer quet istiu'. Apa, ja està dit.
Hola,
jo sóc el del mig de la foto, el que et sosté i t'acarona, Pau. En fi, la foto és bona i cal felicitar en Jordi per immortalitzar-nos i també felicitar en Toni per la dignitat amb què observa l'escena.
Xona ja sabem que és un nom, i que habilitat com a adjectiu podria masculinitzar-se en xono... amb tot, que bonic el xonejar fet verb, i quins records de temps ja superats, quan ni discutíem a quin restaurant ens citàvem.
Publica un comentari a l'entrada