divendres, 25 d’abril del 2008

Allotjar un txec el juliol, agost i setembre

Hola, hi ha un xicot d'aquí que passarà a Barcelona tres mesos becat per perfeccionar el seu català, com si no el parlés ja prou bé. Diu que vol estar sol a un pis, i està disposat a pagar normalment, però prefereix buscar a través d'amics, coneguts i saludats. És traductor d'un banc i treballarà per internet, però serà a Barcelona. Us puc dir que el conec fa temps, té solidesa acadèmica, em compra vi. Qui pot dir res dolent d'un catalanòfil txec?

Si hi voleu fer alguna cosa al respecte ja m'ho direu. Recordeu que no es tracta d'una habitació, sinó de tot el pis --vol un pis. Per exemple (i ja em perdonareu l'atreviment de pensar coses impensables), considerant que viviu sols en pisos enormes, i que el període indicat inclou l'estiu, i previsiblement passareu dies fora, proposo que el Jordi tingui al Quim al seu pis, que el Quim cobri aquests tres mesos de lloguer a Barcelona (no em negareu que pot ser una suma agradable) i que naturalment ofereixi mostres comptables d'agraïment al Jordi al final del procés.

Qualsevol altra solució imaginativa és discutible, encara hi ha temps. Ja ho veieu, com penso en vosaltres.

7 comentaris:

Quim ha dit...

jajaja... Toni... que ens estàs parlant d'un trimestre! Ets una mica bèstia! En Jordi i jo ens ho hem parlat i hem decidit de passar la pilota i el paquet al Pau, que sabem que havia llogat habitacions antigament. I tu, al txec, ni catalanòfil ni txec ni res... un pis sencer tres mesos a bcn a l'estiu és missió impossible. Bé, molta sort.

a ha dit...

Quim, no us vull convèncer si no us ho podeu imaginar, només ajudo l'amic d'aquí. Tampoc és qüestió de passar pilota/paquet a ningú, però si el Pau troba una solució perfecte. Si en canvi ha de ser l'agència que m'has passat, del teu amic emigrat a Madrid, també val. I si no és res d'això, l'amic vindrà igualment a Barcelona amb els més de dos mil euros que li costarà estar-se tres mesos. Perquè el xicot coneix els preus del mercat. Té 36 anys i treballa a un banc, no és cap jovencell d'erasmus i motxilla, ni els personatges de les històries per a no dormir que explicava el pobre Pau, "pobre" pel que fa a les trifulques amb els seus llogaters lladres de llonganissa. Per tant de missió impossible res de res. Ja sé que és un trimestre, ja sé que és bèstia, però és que jo sóc així, senyora. Pensa: sou amics, viviu sols en pisos grans (bé, tu no ho sé, no recordo el teu pis), el trimestre d'estiu el Jordi es passarà quants dies fora, en total? 20? 30? 40? No ho he proposat al Ramon al Joan, òbviament, sinó a vosaltres. Però repeteixo, no us vull convèncer si no us ho podeu o no us ho voleu imaginar.

Jordi ha dit...

Toni, no ens va bé de fer-ho (a mi no em va bé perquè tinc plans d'intercanvi de pis com l'any passat i a més tindré gent un parell de setmanes a l'estiu), però també és veritat que cap dels dos ho hauríem volgut. Jo l'únic que puc preguntar-te és una habitació a casa d'algú (tinc dos amics que potser hi podrien estar interessats): jo crec, sincerament, que és el màxim que podrà trobar aquest noi si no es vol gastar una millonada. Si creus que li pot interessar, jo et passaria les adreces. De tota manera hi ha l'adreça d'internet LOQUO de barcelona on es pot inserir un anunci i demanar el que es vulgui: També hi ha anuncis ena questa pàgina. Porser hi pot tobar alguan cosa. la dent de la ciutat es belluga amb aquesta adreça.

a ha dit...

Gràcies nois, un contacte que em dones tu Quim i això teu del Loquo, que no coneixia, ja són prou pistes perquè l'amic busqui. Veus això de l'intercanvi de pis (quin gran invent) ja ho entenc, Jordi, tanca el debat. El noi insisteix en el pis i, milionada o no, assegura conèixer el mercat i estar disposat a pagar.

a ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pau ha dit...

Així què, ja ho ha solucionat? Jo no he dit re perquè en el meu cas és inviable: què en faria de les onades migratòries de napolitans que em desembarcaran aquest estiu a casa? Si vol estar sol no és precisament la millor opció, els italians són una mica expansius... Ara, sí que tindria curiositat de conèixe'l, aquest mosso: no se'n veuen cada dia de catalanòfils txecs.

a ha dit...

Pau, no sé si ho ha solucionat. Li vaig donar la web que em va passar el Jordi i no n'hem parlat més. Si reconsiderés els seus plans i acceptés habitacions ja us ho faria saber. Si el vols conèixer ja faré les presentacions per mail. No és que el conegui molt, però bàsicament no és mala persona, i suposo que un catalanòfil txec, que t'escriu "amich toni!" a les sms perquè creu que fa gràcia, et priva de totes les defenses. Fa coses com ara cursos i seminaris de literatura catalana contemporània, està al tanto dels monzons, sanchez piñols etc.